19 de set. 2011

Nou curs!

Saluete, discipuli discipulaeque!

Després d'un merescut descans, Ariadna reprèn el seu rumb amb nous alumnes i projectes: ampliar el blog Teseu , donar novament la benvinguda a la matèria de Cultura clàssica i sobretot valorar i participar en totes aquelles noves propostes que vagin sorgint per animar i dinamitzar les nostres classes.
Bon inici de trajecte i que les ganes d'aprendre sempre us acompanyin!

4 de juny 2011

In itinere

La setmana passada celebràvem el comiat de 2n de Btx!
Celebració emotiva per a tots vosaltres. No sols per la fi d'una etapa escolar i formativa, sinó també pel futur que se us desvetlla a l'horitzó.

(Conferència de Llatí sobre La representació dels orígens de Roma a la història de l'art.)

( Universitat de Barcelona. 31 de gener)


Des d'Ariadna, us vull dedicar el poema, Ítaca, d'en Konstandinos P. Kavafis que és ple de referents clàssics.
Espero i desitjo que us acompanyin sempre i sobretot que hagin despertat en vosaltres l'espurna suficient per sentir-vos hereus i partíceps d'un gran patrimoni, el del món Clàssic.

Ítaca

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixença.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l'aïrat Posidó, no te n'esfereixis:
són coses que en el camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se't manté alt, si una
emoció escollida
et toca l'esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.

Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d'estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s'hi exhibeixen,
corals i nacres, ambres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d'Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.

Sempre tingues al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t'hagi de dar riqueses Ítaca.

Ítaca t'ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat.
Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.

(Traducció de Carles Riba)

A vosaltres, discipuli discipulaeque!

31 de maig 2011

Ilerda

De l'urbanisme d'Ilerda, d'època romana, no se'n sap gran cosa perquè ja havia estat habitat des de l'antiguitat. Però sabem que dins de la ciutat hi hagueren uner termes, de les quals tan sols s'ha excavat una part.
Així doncs, per a que us pugueu fer una idea us convido a que visualitzeu el següent vídeo del web Histotube, portal de vídeos d'història i patrimoni en català.


29 de maig 2011

Bàrcino

En aquests dies de repàs per a la selectivitat, us proposo que visualitzeu aquests dos vídeos sobre Bàrcino i la seva necròpolis, coneguda com a via sepulcral. Us pot ajudar a entendre millor el traçat actual i les restes arqueològiques de la plaça Vila de Madrid.




11 de maig 2011

Thermae

Viri romani in thermas frequenter ibant. Serui dominos saepe committebant et togas in apodyterio custodiebant. Primum Romani in tepidario sedebant atque in caldarium intrabant. Deinde serui dominorum terga cum oleo fricabant. In thermis sumptuosis bibliotheca etiam erat et Romani Graecorum et Romanorum poetarum libros legebant.

(Llatí 1, ed. Barcanova)





Els romans aprofitaven també les aigües termals per construir balnearis, on es guarien de certes malalties. Sabries dir quins establiments d'època romana encara es conserven a Catalunya amb aquesta funció? Què tenen en comú? En quin punt de la nostra geografia es troben?

Mitjançant el visionat d'aquests dos vídeos digues el nom dels diferents compartiments termals i especifica quin era el seu ús. Actualment, quina és la seva pervivència?

27 de març 2011

Amfiteatre a Bàrcino?

El passat diumenge 20 de març, el diari La Vanguardia es feia ressò, al suplement vivir,de la hipòtesi de la historiadora Jordina Sales Carbonell.
Aquesta historiadora ha realitzat una investigació que permet suposar que a Bàrcino existí un amfiteatre on actualment hi trobem l'emplaçament de l'església de Santa Maria del Mar.

23 de març 2011

Primer aniversari d'Ariadna

Ja fa un any de la posada en marxa del blog d'Ariadna!


Blog que va néixer amb el propòsit d'enriquir les nostres classes de Llatí.
Objectiu que crec que hem aconseguit amb escreix! No sols per part vostre, els autèntics protagonistes, sinó també perquè, al llarg d'aquest viarany, són moltes les persones que m'han animat a seguir per aquest camí i sobretot a cercar, aprendre i endegar nou projectes que aviat començarem. Feliciter!

21 de març 2011

Edificis de lleure: amfiteatre i circ


Al llarg de la lliçó d'avui, has pogut comprovar que l'amfiteatre era una construcció pública originària de l'arquitectura romana. En ella se celebraven tres tipus d'espectacles: els munera, les uenationes i les naumachiae.
Tot i que a vegades, de forma excepcional, es donaven les damnationes ad bestias. Espectacles extremadament cruels en què uns homes, indefensos, eren devorats per les feres. Normalment els feien en hores de poca assistència, al matí o a l'entreacte del migdia.



En parlar de l'amfiteatre, no puc evitar compartir amb vosaltres aquesta aquarel·la, Kolosseum und Forum Romanum (1835), de Rudolf Wiegmann, pintor i arquitecte alemany de transició entre el Classicisme i el Romanticisme.

Sempre m'ha impressionat! No sols pels matisos dels colors, sinó també per la majestuositat dels edificis clàssics en un ambient decadent, però alhora reivindicador d'un passat esplendorós i actual.
Com a activitat et proposo cercar pintures, gravats... dels períodes abans citats que hagin representat el famós Amfiteatre Flavi, anomenat Colosseum, inaugurat el 80 d.C amb una capacitat per a uns 50.000 espectadors.
Dimensions que has pogut captar en el vídeo que has visionat fa uns instants.

A més, sabries dir en quina població catalana es troba l'unic amfiteatre conservat? Quins altres es conserven a la resta de la Hispània romana? De quina època daten?

D'altra banda, el circ servia per a fer curses de cavalls i carros (bigae, trigae et quadrigae).
Segons Tit Livi (Ab Urbe Condita Liber I) Luci Tarquini Prisc fou l'artífex del primer circ creat a Roma: "Havent aconseguit allí un botí més gran que no havia estat la fama d'aquesta guerra, va celebrar uns jocs de circ més esplèndids i més ben organitzats que els que havien fet els reis anteriors. (...) Els jocs van consistir en curses de cavalls i combats de púgils, portats sobretot d'Etrúria". (Traducció de Bàrbara Matas, ed. La Magrana)



El llibre Grecs i Romans (ed. Alhambra Longman, 1989) recull que: (...)Els jocs circencs, a més a més d'oferir un espectacle de dotze carreres o de totes les que es podien fer durant la claror del dia, eren la base sobre la qual es feien apostes que recaptaven molts diners. Per culpa d'aquestes apostes uns s'enriquien i d'altres s'arruïnaven. Segons afirma Ovidi a Amores 3, 2, 69-73.
"Desgraciat de mi, gira la meta amb corba massa oberta. Què fas? El qui et segueix l'ha rasada de prop i et passarà al davant. Què fas, infeliç? Arruïnes els bons desitjos d'una noia: estira, si et plau, amb mà vigorosa les regnes de l'esquerra. Ben bé hem apostat per un inepte."

Fetes aquestes apreciacions et proposo, com a tasca, que observis aquest fragment de la pel·lícula Ben-Hur (1959) i que responguis a les preguntes següents:
  • Quina funció tenen els set ous grossos de fusta o dofins?
  • Quantes faccions o quàdrigues participen?
  • Hi ha algun moment en què es produeixi el naufragium? En què consistia?
  • El públic romà no era com els espectadors grecs que es deixaven endur pels valors autènticament esportius, com l'habilitat dels aurigues i la força dels cavalls, sinó que només reaccionava pel triomf o per la derrota. Abans de que acabi la cursa de carros, ja es fa pal·lès aquest detall?
  • Esbrina de què tracta la novel·la de Lewis Wallace que inspirà aquest llargmetratge i fes un resum d'un mínim de quinze línies.

Aquesta tasca cal deixar-la a l'adreça de correu gmail de la matèria de Llatí. És important que tingueu cura de l'ortografia, expressió...

1 de març 2011

Sortida a Tàrraco


Salue, discipuli et discipulae!


Ja porto gairabé un mes de baixa, però tot i així no he volgut faltar a la vostra cita amb Tàrraco!
Espero que la gaudiu força i a la vegada us aventureu en l'activitat que us proposo.
Com veureu hi han tres vídeos: el primer de tots és força recent i ens dóna una panoràmica molt concreta de Tàrraco i rodalies. Els dos següents ens expliquen el perquè de l'arribada dels germans Gneu i Publi Escipió a Emporiae i posteriorment a Tàrraco. També hi trobareu una recreació virtual de com era la ciutat.
Pel que fa als edificis públics i privats us anirà molt bé per a repassar tot allò que vam aprendre al primer trimestre.
La segona part de l'activitat l'haureu de realitzar in situ. Cal que feu de periodistes, és a dir, copsar tota la informació possible per part dels vostres monitors i a la vegada fotografiar monuments, detalls particulars, objectes o escultures de dins del museu... Això, sí, sense flash!
Un cop a classe, per grups que disposarà la Noemí Travé, haureu de redactar o bé una notícia, crònica, article d'opinió... o aquells que dibuixeu tan bé, escollir el moment més interessant de la sortida i explicar el perquè.
Alguns altres, amb les fotografies i informació, podeu fer una petita guia turística per als futurs alumnes del curs vinent. Ànims i bona estada per Tàrraco!


Primera part



Segona part

29 de gen. 2011

Romanum Forum


A classe hem traduït el text:

Romanum oppidum forum semper habet. Forum negotiorum et iudiciorum locus est. Multa templa romanum forum ornant. Vestae et Saturni templa in foro sunt. In Vestae templo sanctae flammae sunt et in Saturni templo populus pecuniam habet. Nuntii in foro populum conuocant et magnas uictorias nuntiant. Ibi praeclari uiri in rostris uerba faciunt et sententias defendunt.

(Llatí 1, ed. Barcanova)

Com ja vàrem comentar, el fòrum era un centre polític, jurídic, religiós, comercial i fins i tot d'esbargiment.
Així doncs, esbrina quins eren els edificis que duien a terme aquestes activitats i digues a quin fòrum correspon la descripció de la traducció.
Investiga, també, sobre el temple de Vesta, Càstor i Pòl.lux i Saturn (què hi guardava)... A més, esbrina quina transformació patí el Fòrum durant l'època imperial.



Un cop hagis obtingut aquesta informació, cerca a internet imatges de fòrums romans que encara es conservin.

26 de gen. 2011

Tit Livi: Ab Urbe Condita Liber I


Atès que el proper 31 de gener assistirem a la conferència de Llatí sobre La representació dels orígens de Roma a la història de l'art, us deixo un petit tast del pintor francès Jacques-Louis David (1748-1825) que representà, entre d'altres, el Jurament dels Horacis i el Rapte de Les Sabines.

Edu3.cat

Són molts els pintors i escultors que s'han inspirat en alguns passatges històrics narrats al Liber I de Ab Urbe Condita.
Amb motiu de la conferència del proper dilluns, et proposo que cerquis a internet pintures o bé escultures que tractin els relats mítics que estem llegint.
Per realitzar la teva recerca fes ús dels enllaços que ens proposa el web Labyrinthus en l'apartat laberint d'internet: museus.

Aquesta activitat caldrà presentar-la després d'haver comentat els continguts de la conferència.

Recordeu que la feina no s'ha de deixar al blog, sinó a l'adreça e-mail de la matèria de Llatí. És important que tingueu cura de l'ortografia, expressió...

Fortuna fortes iuuat!


25 de gen. 2011

In Ludo


Aquest segon trimestre, l'hem encetat amb noves iniciatives!

· El proper 31 de gener, els alumnes de 2n de batxillerat assistiran a la conferència de Llatí organitzada per la SEEC: La representació dels orígens de Roma a la història de l'art. A càrrec del Dr. Javier Velaza Frías, catedràtic de Filologia Llatina (UB).

· Participació en l'obtenció del Certificat Europeu per a Clàssiques des de l'aula virtual de Chiron.

· Creació d'un nou blog d'aula, Teseu, per als alumnes de 4t d'ESO. Benvinguts a aquest nou projecte!
Espero que aquest ens sigui d'allò més enriquidor i que ben aviat puguem compartir experiències amb L'Aracne fila i fila de la Margalida Capellà i alumnes.

· I per últim, la participació dels alumnes de 1r de batxillerat en el CONCURSO-MARATÓN "LA CULTURA CLÁSICA"SEEC-ALIANZA EDITORIAL.

Així doncs, discipuli discipulaeque, desitjo de tot cor que tinguem una bona travessia fins a conquerir la nostra Ítaca d'enguany.

(Gemma Herrero, Viatge a Grècia-Ítaca 2010)